Fisioteràpia per millorar la marxa en l’esclerosi múltiple

La marxa és la capacitat de moure el cos voluntàriament quan estem drets, gràcies a patrons de moviments coordinats. El pes es distribueix de manera simètrica sobre les dues cames alternativament: una cama s’utilitza per estabilitzar-se, recolzant-nos en ella, mentre que l’altra oscil·la endavant per avançar, en un cicle repetitiu.

Algunes lesions al Sistema Nerviós Central, com les que es donen en l’esclerosi múltiple, poden provocar debilitat, incoordinació, espasticitat i alteracions sensitives, afectant la nostra manera de caminar. Fins a un 80% de les persones amb EM podrien tenir problemes d’espasticitat, especialment en les extremitats inferiors, afectant músculs importants (com els bessons) que dificulten la realització de les passes amb seguretat.

Davant d’aquests signes, la marxa en l’esclerosi múltiple pot presentar problemes com:

• Disminució de la velocitat.
• Disminució de la cadència (quantitat de passes per minut).
• Disminució de la longitud de la passa.
• Augment de la separació dels peus per mantenir millor l’equilibri.

Fins a un 80% de les persones amb EM podrien tenir problemes d’espasticitat, especialment en les extremitats inferiors.

Tipus de marxa en l’esclerosi múltiple

Quins tipus de marxa ens podem trobar? N’hi ha molts, en funció de si van acompanyats de problemes d’equilibri i/o si hi ha grups musculars de les cames que estan més o menys afectats:

• Marxa espàstica o paraparèsica: afecta les dues cames, amb lleugera flexió de maluc i genolls i augment del to en els adductors de les cames, produint que els genolls topin en caminar. S’anomena com a “marxa en tisores” obligant la persona a fer molt d’esforç amb el tronc i els braços i dificultant que els peus s’alcin del terra per avançar.
• Marxa equina o en “steppage”: marxa del peu caigut, succeeix quan la persona no pot alçar la punta del peu i compensa amb un augment exagerat de la flexió del genoll per evitar que fregui el terra quan s’aixeca el peu.
• Marxa en falç o hemiparètica: la meitat del cos queda paralitzada i obliga a fer un moviment de separació i elevació del maluc per avançar una passa, mentre que en el recolzament, el maluc contrari cau per manca de força. Va acompanyada de flexió de colze.
• Marxa atàxica: els moviments són incontrolats, amb pèrdua del sentit de la posició, augment de la base de sustentació, passes inestables i desiguals, amb un risc de caiguda elevat.

Segons les dificultats de moviment i sensitives que es tinguin, el tipus de marxa variarà, fet que crearà diferents mètodes per compensar el moviment i poder desplaçar-se amb normalitat.  Moltes vegades, seran necessàries ajudes tècniques (bastons, crosses…) per facilitar un moviment segur.

Fisioteràpia per tractar les alteracions de la marxa

La fisioteràpia s’encarrega de reeducar la marxa mitjançant moltes tècniques específiques com estiraments musculars, reeducació postural o mètodes de control de l’espasticitat. Algunes d’aquestes tècniques inclouen utilitzar aparells com la bicicleta estàtica, que disminueix l’elevada excitació de les neurones i, per tant, l’espasticitat (sota pautes adients), fent que les passes siguin més controlades.

També la teràpia a cavall o hipoteràpia pot ajudar a millorar el moviment fluid de braços i maluc, el moviment automàtic en la marxa i el manteniment del to muscular correcte.

Hi ha estudis que confirmen que un programa de resistència muscular progressiva en extremitats inferiors durant 8 setmanes pot aportar diversos beneficis per a les persones amb esclerosi múltiple:

• Millora de la funcionalitat de la marxa en persones amb EM amb discapacitat moderada.
• Augment del temps i longitud de la gambada (distància entre dos recolzaments seguits d’un mateix peu) i del pas amb més velocitat.
• Reducció de l’índex de fatiga.
• Augment de la força muscular en exercicis isomètrics (sense moure les articulacions) dels músculs de les cames.

D’altres tècniques en estudi inclouen estímuls auditius rítmics amb metrònom, on es van aconseguir millores en la longitud i temps de la gambada, la cadència i la velocitat de la marxa.

Existeixen molts tractaments de fisioteràpia per millorar les dificultats en la marxa. La informació que aporta un estudi biomecànic complet, així com l’observació de diferents paràmetres alterats davant les lesions causades per l’EM, ajuden al professional de fisioteràpia a donar les pautes adients i realitzar una intervenció eficaç en la seva reeducació.

Autora: Maria Eugènia Lacasa Andrade. Fisioterapeuta col·legiada num.4027. Centre Neurorehabilitador Martí i Pol, Lleida.

Bibliografia

Carlos Luque-Moreno, Gonzalo Garvey-Canivell, Fátima Cano-Bravo. Analysis and rehabilitation of balance and gait in a patient with multiple sclerosis. Revista Científica de la Sociedad Española de Enfermería Neurológica páginas 28-31 (Julio – Diciembre 2018)

Bolaños-Jiménez Rodrigo, Arizmendi-Vargas Jorge, Calderón-Álvarez Tostado José Luis, Carrillo-Ruiz José Damián, Rivera-Silva Gerardo,Jiménez-Ponce Fiacro. Espasticidad, conceptos fisiológicos y fisiopatológicos aplicados a la clínica. Revista Mexicana de Neurociencia Mayo Junio, 2011; 12(3): 141 148

Gregory M Gutierrez , John W Chow, Mark D Tillman, Sean C McCoy, Vanessa Castellano, Lesley J White. Resistance training improves gait kinematics in persons with multiple sclerosisArch Phys Med Rehabil. 2005 Sep;86(9):1824-9.

M Shahraki , M Sohrabi , HR Taheri Torbati , K Nikkhah , M NaeimiKia.Effect of rhythmic auditory stimulation on gait kinematic parameters of patients with multiple sclerosis. J Med Life. Enero-marzo de 2017; 10 (1): 33-37.  Enero-marzo de 2017; 10 (1): 33-37.