Té 37 anys i s’obliga a fer esport cada dia. Fa neurorehabilitació per millorar l’equilibri i per treballar el que a casa no faria.
“A neurorehabilitació treballes coses que a casa no faries”, reconeix Alfred Pons. Té 37 anys i en fa 10 que li van diagnosticar esclerosi múltiple. Gran esportista s’obliga a fer activitat i neurorehabilitació, al centre neurorehabilitador de la Fundació a Reus.“Al principi tenia la cama esquerra més descompensada. A mi l’equilibri em falla, a neurorehabilitació la treballo i noto que milloro”.
La recepta de l’Alfred és no parar. Entre d’altres, fa peses i també neda. “Intento mantenir-me el més actiu possible per quan trobin la cura estar el més fort possible“, afirma.
“Noto que fer esport em va bé encara que acabi reventat”, diu. Fa prop d’un any i mig va començar a fer neurorehabilitació i es va comprar una guitarra per treballar la coordinació i l’agilitat als dits i a les mans. “Cognitivament el fet de fer coses diferents em va bé. Noto que no vaig a pitjor i que en alguns aspectes vaig a millor, com per exemple amb l’equilibri perquè quan més el treballes millor estàs.”
“A neurorehabilitació els primers dies acabava cansat i frustrat perquè veia que fallava i a poc a poc vaig millorant. Tot és treball.”